La societat cooperativa

L’ideal cooperatiu és tan antic com la societat humana. El que és nou és la idea de conflicte i competència com a principi del progrés econòmic. El desenvolupament de la idea de cooperació al segle XIX s’entén millor si es veu com un intent d’explicitar un principi inherent a la constitució de la societat, però que ha estat oblidat en la confusió i la desintegració del veloç progrés econòmic.” The Rochdale Pioneers.

 

Què és una cooperativa?

Una cooperativa és una societat mercantil de caràcter mutualista, personalista i no capitalista. Presenta una estructura i funcionament democràtic i una activitat caracteritzada per la responsabilitat ètica, social i mediambiental.[i]

L’ordenació dels mitjans, persones i treball disposats per desenvolupar un servei o oferir un producte satisfan per si mateixos, amb el desenvolupament de l’activitat, la finalitat social, que coincideix amb les necessitats dels seus membres.

El capital és el servent i no l’amo de l’organització.[1]

El fi de l’activitat cooperativa no és l’obtenció d’un lucre, tot i que aquest pot existir en fórmules diverses, sinó satisfer les necessitats econòmiques, socials, culturals i/o assistencials dels membres, sense perdre de vista l’impacte que genera l’activitat social en l’entorn en el qual es desenvolupa.

Marc normatiu

La competència legislativa sobre les societats cooperatives és una competència transferida a les comunitats autònomes, que han desenvolupat les seves pròpies legislacions, excepte en el cas de les Illes Canàries i les ciutats de Ceuta i Melilla.

Àmbit nacional

  • Llei 27/1999, de 16 de juliol, de Cooperatives

S’aplica en tres casos:

  1. A les cooperatives que desenvolupin la seva activitat en més d’una Comunitat Autònoma, sempre que no s’identifiqui a una d’elles com a territori d’activitat principal.
  2. A les cooperatives que realitzin la seva activitat en la Comunitat Autònoma de les Illes Canàries o a les Ciutats de Ceuta i Melilla, ja que aquestes no disposen de legislació pròpia.
  3. Supletòriament en tot el territori nacional, en tot allò que no estigui regulat expressament i no contradigui el previst en la legislació autonòmica.
  • Llei 20/1990, de 19 de desembre sobre Règim fiscal de les Cooperatives 

Es dicta en exercici de la competència exclusiva de l’Estat en la matèria d’hisenda i és aplicable en tot el territori nacional, excepte als territoris històrics de País Basc i Navarra, que gaudeixen de règim tributari foral propi.

Àmbit Autonòmic

En el nostre cas:

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears reconeix la competència exclusiva en matèria de cooperatives a la Comunitat Autònoma i als Consells Insulars la facultat d’assumir la funció executiva i de gestió.[2]

En exercici d’aquesta competència s’emmarquen:

  • Llei 1/2003 de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears[3]

Amb el vostre permís, atesa la diversitat de regulacions i l’escassa aplicació directa de la Llei nacional, la Llei 1/2003, de 20 de març serà la protagonista de les referències i acotacions del present estudi.

  • Decret 65/2006, de 14 de juliol, d’organització i funcionament del registre de cooperatives de les Illes Balears

Tipus i classes de cooperatives

2 tipus:

Primer grau

Són les formades per tres o més persones sòcies i segons la formulació de la seva activitat poden ser[4]:

  • De treball associat: proporcionen treball als seus membres.
  • De consumidors i usuaris: subministren béns i serveis als membres consumidors i usuaris.
  • D’habitatges: proporcionen habitatge a les persones sòcies.
  • Agroalimentàries: agrupen titulars d’explotacions agrícoles, ramaderes i/o forestals procurant el millor aprofitament de les explotacions per part de les persones sòcies.
  • D’explotació comunitària de la terra: agrupen a titulars de drets d’ús i d’aprofitament de terres amb altres béns cedits per les persones sòcies per a l’explotació en comú d’aquests.
  • De serveis: presten serveis i subministraments per al suport de les activitats professionals de les seves persones sòcies.
  • Del mar o marítima: agrupa a titulars d’explotacions dedicades a activitats marítimes i procuren la seva millora tècnica i econòmica.
  • De transportistes: reuneixen a persones titulars d’empreses de transport i duen a terme accions destinades a la millora tècnica i econòmica de la seva activitat professional.
  • D’assegurances: proporcionen serveis d’assegurança adaptats a les necessitats dels seus membres.
  • Sanitàries: satisfan les necessitats sanitàries de les persones agrupades.
  •  D’ensenyament: es dediquen al desenvolupament d’activitats docents, en el seu si hi tenen cabuda tant les persones sòcies, com el personal docent i administratiu dels centres educatius, pares i mares i el propi alumnat.
  • De crèdit: satisfan les necessitats financeres de les persones sòcies.

* Cooperatives integrals: no són pròpiament un tipus, sinó més aviat una forma en la qual s’agrupen dues o més tipologies, és a dir, aquelles cooperatives en les quals l’objecte social és plural, de forma que compleixen les finalitats pròpies de més d’una de les classes anteriors.

* D’iniciativa social: és una subcategoria, aplicable a qualsevol classe de cooperativa, però condicionada a l’absència d’afany de lucre i a la realització d’una activitat relacionada amb les prestacions específiques previstes a la Llei[5]: “serveis socials, salut, joventut, educació o, en general, necessitats socials no ateses”.

Tot i l’enumeració anterior –que, certament, condicionarà aspectes bàsics del funcionament i fiscalitat– cal remarcar que la forma jurídica cooperativa permet la realització de tot tipus d’activitat econòmica lícita, destinada a la satisfacció dels interessos i necessitats dels seus membres i, per tant, del que es tracte és de valorar quina tipologia encaixa millor amb la finalitat social.

De segon i ulterior Grau i Grups cooperatius

Les Cooperatives de segon i ulterior grau són agrupacions formades per dues o més cooperatives d’igual o diferent classe, que pretenen promoure, coordinar i reforçar l’activitat econòmica i finalitats comuns de les cooperatives sòcies.

Els grups cooperatius són agrupacions de vàries cooperatives de la mateixa o distinta classe, destinades a la definició i control de les polítiques empresarials, la planificació estratègica de l’activitat dels socis i a la gestió dels recursos i activitats comuns, mitjançant el compliment  de les instruccions acordades per l’entitat que funcioni com a cap de grup.

Els 7 Principis Cooperatius

1. Incorporació oberta i voluntària

Conegut també com a principi de porta oberta, defineix la idea de que tant l’entrada com la sortida dels cooperativistes queda fortament lligada a la voluntat d’aquests.

Variant positiva entrada-: Suposa la mínima restricció a l’hora d’adquirir la condició de persona sòcia i la de persona associada, per tant, els requisits fixats als estatuts per formar part de l’entitat han de ser en tot cas, objectius i coherents amb la naturalesa i activitat cooperativa, apostant per la integració i sense cap tipus de discriminació per raó de sexe, social, racial, política i/o religiosa.

Els sol·licitants d’admissió han d’entendre i acceptar els drets i obligacions que implica, en cada cas, la condició de persona sòcia i la de persona associada.

Variant negativasortida-: implica la possibilitat permanent de desvincular-se de l’entitat, en aquest sentit es configura el dret de baixa voluntària[6], en virtut del qual la persona sòcia pot abandonar la cooperativa en qualsevol moment, comunicant aquesta voluntat amb l’antelació fixada als estatuts.

Aquesta variant és una de les responsables de l’existència del capital variable; que es tradueix en una fluctuació del capital social real durant la vida cooperativa, sempre que es respecti el capital mínim establert als estatuts.

Per moderar aquesta variabilitat els cooperativistes tenen la possibilitat d’introduir als estatuts fórmules que incentiven el manteniment del capital dins la cooperativa, com fixar un compromís de permanència[7] -màxim per cinc anys- en el que, si bé no existeix una obligació pura de mantenir-se en la cooperativa, sí que es preveu la deducció d’un percentatge -màxim del 30%- de la liquidació corresponent, si la sortida del soci es produeix abans que finalitzi el termini acceptat de compromís[8].

Aquestes i altres qüestions seran tractades en més detall en posteriors publicacions

2. Control Democràtic

1 persona 1 vot

L’Assemblea General és el màxim òrgan d’expressió de la voluntat social, està formada per totes les persones sòcies i associades, no admet el vot de qualitat i es regeix pel principi general d’una persona un vot. En la seva configuració es pretén consolidar una gestió igualitària i representativa de les diferents tipologies de cooperativistes.

Aquesta formulació resulta coherent amb la identitat personalista de la cooperativa, que trenca amb la màxima de les societats capitalistes, basada en l’atribució del poder polític als membres en funció del nombre d’accions o participacions i, per tant, de la major o menor aportació al capital.

Tot i així, a la Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears trobam algunes excepcions a aquest principi, com és la possibilitat d’introduir el vot plural en les cooperatives agràries, de serveis, de transport del mar, així com en les cooperatives de segon o ulterior grau[9].

3. Participació econòmica dels membres

En la fórmula cooperativa desapareix el concepte d’accions i participacions socials com a propietat individual de comercialització oberta i destinada a l’obtenció d’un lucre.  

El règim econòmic dels cooperativistes es pot contemplar des de tres eixos principals:

  • La participació en la propietat de la cooperativa

Els cooperativistes contribueixen equitativament al capital gestionant-lo de forma democràtica, creant un capital circulant destinat a la satisfacció de l’activitat cooperativa, que no té la consideració de producte de mercat. Aquest capital acostuma a tenir, de forma parcial o total, el caràcter de propietat comú dels socis.

  • La participació en els beneficis

Quan els estatuts ho disposen, la forma cooperativa ho permet[10] i existeixen resultats positius els socis rebran una compensació sobre les aportacions obligatòries. Les aportacions voluntàries[11] també podran ser remunerades, d’acord amb el que determini l’acord d’admissió d’aquest tipus d’aportacions.

Juntament amb la remuneració de les aportacions, l’Assemblea General pot acordar també la distribució de retorns cooperatius[12] sobre l’excedent net de l’exercici, que es realitzarà en proporció a l’activitat o servei cooperatiu efectuat per cada persona sòcia.

Aquest retorn s’ha d’entendre com la quantitat que ha sobrat una vegada destinades les aportacions a l’activitat de la cooperativa –que recordem, satisfà per si mateixa la finalitat social– De forma que, havent afrontat els deutes i dotat els fons obligatoris i voluntaris, es considera oportú retornar aquest excedent als socis considerant que el van aportar per a la satisfacció de les seves necessitats.[13]

  • La participació en les pèrdues.

Es tracte d’una responsabilitat limitada a la quantia de les aportacions subscrites per les persones sòcies, estiguin o no totalment desemborsades és, per tant, aquest el capital que els socis/es comprometen a la viabilitat del projecte.

No obstant, aquesta responsabilitat es manté fins cinc anys després de la baixa de la persona sòcia, prèvia exclusió del patrimoni social i per una quantia igual a l’import reemborsat a l’hora de la baixa.[14]

4. Autonomia i independència

La cooperativa és una entitat privada amb personalitat jurídica pròpia, amb capacitat per obligar-se i amb poder de decisió i d’autogestió, és sobirana en l’adopció de les seves polítiques, en la gestió de l’activitat i en el funcionament i relació interna dels seus membres.

El manteniment d’aquesta independència resulta essencial tant per dotar de contingut real el principi de control democràtic, com per acomplir de forma eficaç les necessitats dels membres.

L’autonomia es manifesta en l’elaboració de dos documents interns essencials:

  • Els estatuts: defineixen les bases de la cooperativa –tipus, objecte, duració, etc.-, la configuració dels membres –requisits d’admissió, drets i deures-, el govern, gestió i representació de la cooperativa –configuració, competències, funcionament-, el règim disciplinari i el règim econòmic –capital social, aportacions, fons socials, etc.- 
  • El Reglament de Règim Intern: traçarà les línies bàsiques de la relació interna dels membres, la cohesió del grup, els mecanismes per a la solució interna dels conflictes i, en general, qualsevol element de caire psicosocial, pedagògic i procedimental necessari per al bon funcionament de l’activitat.

Totes aquestes qüestions han de sorgir i mantenir-se com a facultats estrictament internes, evitant les pressions exteriors i d’aquí, precisament, la necessitat d’assegurar un elevat grau d’independència per tal de no caure en espirals convencionals de dependència econòmica o política, que puguin frustrar o desmerèixer l’autogestió.

5. Educació, entrenament i informació

 L’aposta per la formació i educació continua dels seus membres és un dels principis claus de la fórmula cooperativa, tant en el coneixement del model cooperatiu i les seves possibilitats, com en l’especialització de l’activitat i en els elements perifèrics que afecten el dia a dia de la vida cooperativa.

El reflex normatiu més clar d’aquesta voluntat de formació dels membres és la previsió del Fons obligatori d’Educació i Promoció com a dotació econòmica inembargable i no distribuïble, que per disposició expressa de la Llei[15] s’haurà d’aplicar necessàriament a les finalitats de:

a) Formació de les persones sòcies i dels treballadors tant en els principis cooperatius com en els de la seva activitat professiona

b) Difusió del model cooperatiu, promoció de relacions i estructures associatives i ajuda a noves iniciatives cooperatives.

c) Promoció cultural, professional i assistencial del seu entorn.

6. Cooperació entre cooperatives

 Es materialitza a través de les cooperatives de segon o ulterior grau, dels grups cooperatius i de les altres agrupacions, consorcis i confederacions que representin els interessos d’un conjunt de cooperatives a l’àmbit local, autonòmic, nacional o internacional.

A Balears en tenim alguns exemples, entre d’altres: la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB)[16] i la Unió de Cooperatives Agro-alimentaries de les Illes Balears (UCABAL)[17]

A l’àmbit nacional existeixen moltes i molt diverses com: la “Confedereación de Cooperativas de Vivienda y Rehabilitación de España” (CONCOVI)  la  “Fundació Espriu” com a agrupació de cooperatives sanitàries o la “Unión de Cooperativas de Consumidores de España” (UNCCUE)

I a l’àmbit internacional, resulta imprescindible anomenar l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI)[18] amb activitat a tot el món i amb oficines regionals a Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia.

7. Compromís amb la comunitat

Representa un principi rector essencial en la política de la cooperativa, que entén necessari generar una consciència social sobre l’impacte i els efectes positius o negatius que repercuteixen a la comunitat com a conseqüència del desenvolupament de l’activitat cooperativa.

El moviment cooperatiu demostra una aposta clara pel tractament de conflictes socials, polítics i econòmics a tots els nivells.

A títol d’exemple, en l’àmbit cooperatiu aquestes han sigut algunes de les línies de treball i investigació més rellevants de l’Organització Internacional del Treball i l’Aliança Cooperativa Internacional dels darrers anys:

  • L’apoderament de les dones i la igualtat de gènere: “Com utilitzar l’avantatge de les cooperatives en favor de l’apoderament de les dones i la igualtat de gènere”[19]
  • El tractament de residus altament contaminants: “Com utilitzar l’avantatge de les cooperatives – Combatent la informalitat en la gestió de residus elèctrics i electrònics: el potencial de les empreses cooperatives”[20]
  • La revitalització i enfortiment de les zones rurals: “Enfortiment del desenvolupament local a les zones rurals mitjançant cooperatives i altres empreses i organitzacions de l’economia social i solidària”[21]

 

Lluc Pol Bonnín

Atte. El Equipo de Adefinitivas.

 

[1] Aliança Cooperativa Internacional (1995), Informe de la Declaració sobre la Identitat Cooperativa.

[2] Arts. 30.30º i 71. 9º Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

[3] Darrera modificació realitzada per la Llei 5/2011, de 31 de març.

[4] Art. 8.1 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears

[5] Art. 138 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[6] Art. 20.2 f), i 24 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[7] Art. 24.2 i 34.2 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears: compromís de permanència de les persones sòcies i associades, respectivament.

[8] Art. 76.3 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[9] Art. 42.2 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears: En el cas de cooperatives agràries, de serveis, de transport i del mar, així com en les cooperatives de segon o ulterior grau es concedeix la facultat d’introduir un sistema de vot plural –és a dir, més d’un vot per persona– en funció de la participació realitzada per la persona sòcia i/o en funció del nombre de socis de cada entitat associada, respectant en ambdós casos, la concentració d’un límit màxim d’un terç dels vots totals, tret que es tracti d’una cooperativa de tres socis, en que el límit màxim de vots atribuïts al vot plural serà del 40% del total

[10] La D.A. 2ª Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears prohibeix la distribució de beneficis associats a les aportacions obligatòries en les cooperatives qualificades com a cooperatives sense afany de lucre.

[11] Art. 73.1 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[12] Art. 80.4 Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears

[13]En aquest sentit, resulta coherent la previsió legal de que aquest retorn no sigui possible a les persones associades: Art. 35.3 b) Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[14]Art. 21.3º Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[15] Art. 83 de la Llei 1/2003, de 20 de març, de Cooperatives de les Illes Balears.

[16] http://uctaib.coop/la-unio/

[17] http://www.agroalimentaries.es/es/quienes_somos.php

[18] https://ica.coop/es

[19] http://www.ilo.org/empent/units/cooperatives/WCMS_377666/lang–es/index.htm

[20] http://www.ilo.org/sector/Resources/publications/WCMS_385565/lang–es/index.htm

[21]http://www.ilo.org/global/topics/economic-and-social-development/rural-development/WCMS_437229/lang–es/index.htm

[i] La Declaració de Principis de l’Aliança Cooperativa Internacional, realitzada a Manchester el 1995 definia  la cooperativa com l’Associació autónoma de persones que s’han unit de forma voluntaria per a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú, mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democrática.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s