Memòria Històrica i Reconeixement Democràtic (part I)

AD 25/2018

ABSTRACT:

El present article constitueix la primera part d’una doble publicació en la qual s’analitza a fons la Llei 2/2018, de 13 d’abril de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears, identificant el contingut del dret a la veritat i del dret a la memòria democràtica de les persones que patiren les conseqüències de la repressió viscuda durant la Guerra Civil i la dictadura franquista  a les Illes Balearsi, delegant l’anàlisi del dret a la reparació i al reconeixement i les garanties de no repetició a la segona part.

PARAULES CLAU:

• Dret a la veritat
• Dret a la memòria democràtica
• Cens de víctimes
• Moviment memorialista
• Guerra Civil i dictadura a les Illes Balears

Benvolgut lector/a,

Avui em permetràs que elevi el to i em posi seriós, no és per menys quan es vol xerrar de repressió, censura i mort i de com aquests fets perduren directa o indirectament, a vegades en forma de record i d’altres en forma de sentiment o sensació, a l’ideari de tota la societat espanyola i, d’entre ella, a la balear.

Tot i el to, el que comentem avui és una bona noticia, és una oportunitat per recordar, entendre, reflexionar i actuar sobre el que va passar a les Illes Balears durant la Guerra Civil, la dictadura franquista i part de la transició democràtica i és que el passat 20 de abril ha entrat en vigor la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears.[1]

La llei gira entorn a quatre pilars: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i el reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició.

Avui parlarem dels dos primers, mentre que l’anàlisi del dret a la reparació i reconeixement a les víctimes i de les garanties de no repetició hauran d’esperar a la propera publicació: Memòria històrica i reconeixement democràtic (part II)

Dret a la veritat

A. Reconeixement de la condició de víctima.

Qui és víctima?

Tota persona que en relació a la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició ha patit lesions físiques o mentals, patiment emocional, pèrdues econòmiques o restricció substancial dels drets fonamentals com a conseqüència d’accions o omissions que constitueixin violacions manifestes de les normes internacionals i del dret internacional humanitari.

Però la Llei no es conforma, i fa bé, amb una identificació genèrica, envers al contrari reconeix un concepte ampli, però amb identificació de distintes víctimes, on hi tenen cabuda:

• Persones executades, desaparegudes, exiliades i represaliades per les seves idees, creences o responsabilitats religioses, polítiques, sindicals, d’orientació o identitat sexual.

“El personal docent va patir (…) un procés sistemàtic de depuració militar i civil emparat en la legislació franquista que, a través de les autoritats militars i de la Comissió de Depuració Provincial, el va apartar de l’ensenyament per la seva ideologia i els seus principis i valors democràtics”.[2]

“Inicialment, van aplicar els «passejos», és a dir, durant les primeres hores de la nit, les víctimes –que prèviament formaven part de les llistes elaborades per membres de Falange- eren detingudes als seus domicilis i poc després assassinades, prop de les cunetes o contra una paret d’un cementiri”

A les «tretes de presos» a la nit, un vehicle s’acostava a les presons de Palma -Can Mir, Bellver, Can Sales- o la presó del municipi de Manacor. El carceller llegia una relació de persones que, segons els testimoniatges, havien de ser alliberades. La destinació era incerta, però gairebé sempre acabava en els murs dels cementiris de Manacor i Porreres. L’altre mètode d’eliminació van ser els afusellaments precedits d’un consell de guerra.”[3]

• Sectors socials, professionals, culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feminista i LGTBI.

“Durant la guerra i en la immediata postguerra, les dones van patir una humiliació pública i uns càstigs que no s’aplicaven als homes, com separar-les dels seus fills, rapar-les el cap, enviar-les a netejar les casernes dels militars, o fer-les beure oli de ricí i obligar-les a passejar pels carrers del seu poble”.[4]

Aquí podem recordar un fragment de la Llei 16/1970, de 4 d’agost, sobre perillositat i rehabilitació social, article 2:

“Serán declarados en estado peligroso, y se les aplicarán las correspondientes medidas de seguridad y rehabilitación, quienes (…): 1º Los vagos habituales, (…) 3º Los que realicen actos de homosexualidad, 14º Los menores de veintiún años abandonados por la familia o rebeldes a ella, que se hallaren moralmente pervertidos»

Finalment, també tendran la condició de víctimes:

• Víctimes de bombardejos.        
• Infants robats, adoptats sense autorització dels seus progenitors.[5]
• Persones que sense cap tipus d’adscripció ideològica van patir violència, repressió o mort dins o fora del territori de les Illes Balears.
• Familiars fins al tercer grau que tinguin relació immediata amb la víctima directa i les persones que hagin patit danys o repressió per haver assistit a les víctimes o haver lluitat contra la victimització.

 B. Cens electrònic de víctimes

Es preveu la creació d’un registre oficial públic on s’identifiquin les víctimes, juntament amb els fets ocorreguts i la tipologia de repressió viscuda. A més de la informació que determini reglamentàriament la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics.

El primer pas es conèixer, el següent reconèixer i, finalment… reparar el que es pugui i, sobre tot, aprendre per no repetir-ho.

Dret a la memòria democràtica 

A. Patrimoni documental i bibliogràfic

El concepte de document inclou tota informació en qualsevol tipus de format, produïda com a testimoni dels actes relatius a la memòria democràtica de les Illes Balears.

Patrimoni documental: Documents produïts entre la II República de 1931 i l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia el 1983, conservats o reunits per persones físiques o jurídiques o entitats de qualsevol naturalesa.

Patrimoni bibliogràfic: biblioteques i col·leccions bibliogràfiques públiques i obres literàries, històriques, científiques o artístiques de tot tipus relacionades amb la memòria democràtica produïdes entre el 1931 i 1983, de les quals no consti l’existència d’almenys tres exemplars en les biblioteques o serveis públics, inclou:

• Obres de caràcter unitari o seriat en escriptura manuscrita o impresa.
• Edicions cinematogràfiques, discos, fotografies i altres materials audiovisuals.[6]

Tasca de recuperació, identificació, conservació i difusió:

• Els poders públics vetllaran per la protecció, integritat, descripció, identificació i difusió del patrimoni documental i bibliogràfic, protegint-los de la sostracció, destrucció o ocultació.
• En el marc del Pla Autonòmic de Memòria i Reconeixement Democràtics i dels plans anuals es realitzaran les actuacions necessàries per reunir i recuperar la bibliografia i els documents del període històric comrpès entre el 1931 i 1983.
• Aprovació anual d’un programa d’adquisició, còpia, digitalització o subscripció de convenis sobre documents d’arxius públics o privats i de la bibliografia de biblioteques públiques o privades, nacionals o estrangeres.

Dret d’accés als documents[7] 

Totes les persones tenen dret a accedir als documents custodiats en els sistema d’arxius de les Illes Balears de forma gratuïta. No obstant, es fixaran mitjançant reglament els preus dels serveis que impliquin una despesa o treballs especials.

L’accés als documents només pot ser denegat per raons de conservació o per impossibilitat tècnica motivada previstes a la Llei.

B. Seccions museístiques de memòria democràtica.

Als museus gestionats per la Conselleria de Cultura es podran crear seccions dedicades a la memòria democràtica, cada illa podrà disposar de la seva secció específica.

A les seccions s’hi dipositaran:

• Objectes relacionats amb la II República, la Guerra Civil, la repressió franquista que els familiars i propietaris legítims decideixin donar o cedir i aquells que no siguin reclamats per cap familiar.
• Elements i vestigis inventariats al cens de símbols, llegendes i mencions franquistes.

El funcionament del cens de símbols, llegendes i mencions franquistes, així com la retirada d’aquests forma part del  dret a la reparació i reconeixement de les víctimes i es tractarà a la segona part d’aquesta publicació.

C. Espais de memòria i reconeixement democràtics

El concepte d’espai inclou immobles o paratges de les Illes Balears d’especial interès per haver acollit fets de significació històrica, simbòlica o per la seva repercussió en la memòria col·lectiva de la lluita de la ciutadania pels seus drets i llibertats entre el 1931 i 1983.

Es denominen itineraris al conjunt de dos o més espais de memòria i reconeixement democràtic que coincideixin en l’espai i presentin criteris interpretatius històrics o simbòlics comuns.

Espais de titularitat pública: Les administracions estaran obligades a garantir-ne la perdurabilitat, la identificació i la senyalització adequada.

Espais de titularitat privada: La conselleria competent perseguirà els mateixos objectius anteriors mitjançant acords amb els titulars privats.

Catàleg d’espais i itineraris de memòria i reconeixement democràtic: instrument públic que recollirà els espais i itineraris considerats de memòria i reconeixement democràtics, la seva formació, gestió i divulgació serà a càrrerc de la conselleria competent.

Reconeixement i protecció dels espais del catàleg:

• Deure de conservació: Les persones propietàries, titulars de drets o posseïdores d’espais inscrits al catàleg tenen el deure de conservar-los i mantenir-los, les modificacions de l’espai precisaran la comunicació prèvia o autorització de la conselleria competent.[8]
• Supervisió de l’Administració: Les persones obligades hauran de permetre la inspecció de la conselleria competent i facilitar la informació oportuna sobre l’estat i utilització de l’espai. L’Administració col·laborarà en la conservació, manteniment i rehabilitació de l’espai.
• Mesures de protecció: L’incompliment de les obligacions inherents a l’espai inscrit facultaran al Govern per a l’adopció de mesures cautelars immediates per motiu d’interès públic o social, inclús l’aplicació de normativa d’expropiació en cas de perill de destrucció o deteriorament irreparable de l’espai.

Difusió i interpretació: els espais i itineraris de memòria i reconeixement democràtic comptaran amb l’expressió dels fets ocorreguts i seran objecte de senyalització i difusió oficial.

Procediment d’inscripció al catàleg:

Legitimats:

• D’ofici per la persona titular de la conselleria de competent
• A instancia de la Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixement democràtics.

Qualsevol persona podrà instar l’inici del procediment mitjançant escrit motivat a la citada conselleria i transcorreguts 3 mesos des de la presentació sense haver rebut notificació de la resolució, s’entendrà acceptada la sol·licitud.

1. Inici del procediment

Requereix acord motivat que ha d’incloure com a mínim la informació essencial d’identificació i justificació del bé que es vol inscriure i, en el seu cas, la necessitat d’adoptar mesures cautelars de protecció i conservació del bé.[9] L’acord d’inici del procediment d’inscripció es publicarà al BOIB.

2. Anotació preventiva:

La incoació suposa la anotació preventiva del bé al catàleg i, quan procedeixi, la suspensió cautelar de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o demolició o dels efectes de les ja otorgades[10], fins que s’obtingui l’autorització. Si l’autorització no es dicta en el termini de 3 mesos, s’entendrà concedida per silenci positiu.

La denegació de l’autorització comporta la revocació total o parcial de les llicencies afectades.

3. Termini màxim de resolució: la Conselleria competent ha de resoldre en el termini màxim de 12 mesos des de l’inici del procediment.

4. Notificació de la resolució als interessats afectats i publicació al BOIB.

5. Inscripció en el Catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics, en cas de resolució positiva.

+ Caducitat del procediment: es produeix passats 12 mesos des del seu inici sense que s’hagi dictat i notificat la resolució. Declarada la caducitat no podrà tornar-se a iniciar el procediment amb el mateix objecte durant els 3 anys següents, excepte que l’inici s’insti pel titular del bé.

 És a dir l’efecte de la caducitat afecta als procediments instats per la pròpia Administració, però no als instats pels titulars del bé.

 + Modificació i cancel·lació de la inscripció

Seràn competència de la conselleria corresponent, es podrà modificar o cancel·lar una inscripció quan hagin canviat o desaparegut les circumstàncies que la van motivar, seguint el mateix procediment previst per la inscripció, inclosa la publicació al BOIB.

L’incompliment de l’obligació de conservació no justifica la cancel·lació de la inscripció.

D. Reconeixement del moviment memorialista i de les associacions de víctimes

Es reconeix la seva funció social en la preservació de la memòria democràtica i es preveu la seva promoció i impuls per assolir els objectius de la llei mitjançant el pla autonòmic i els plans anuals de memòria i reconeixement democràtic.

Ara més que mai és necessària la col·laboració de totes aquelles associacions i col·lectius que duen anys treballant pel reconeixement de les víctimes, són aquestes qui es troben en la millor posició per guiar i assegurar l’efectivitat d’aquest reconeixement. 

 

Ens veim a “Memòria històrica i reconeixement democràtic (part II)”

 

Lluc Pol Bonnín.

Att. L’equip d’Adefinitivas

Palma, 23 de abril de 2018

---

[1]https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/llei_22018_de_13_dabril_de_memoria_i_reconeixement_democratics_de_les_illes_balears_/

[2] Llei 2/2018, de 13 de abril, Exposició de motius III: Repressió durant la dictadura franquista i en la clandestinitat.

[3] GARÍ SALLERAS, Bartomeu (2015) “Un balance cuantitativo de la represión en Mallorca 1936-39”

[4] Llei 2/2018, de 13 de abril. Exposició de motius IV. Memòria de les dones.

[5] http://ib3tv.com/carta?id=46c03d6f-5b9a-4dcc-b890-55dfa530ef37

[6] En el cas de pel·lícules cinematogràfiques serà suficient comptar amb un exemplar.

[7]La Llei  2/2018, de 13 de abril efectua una remissió genèrica a la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears i a les disposicions de l’ONU, UNESCO i el Parlament Europeu en matèria d’arxius vinculats a Drets Humans

[8] Art. 16.3º Llei 2/2018, de 13 de abril.

[9] Art. 12.2º Llei 2/2018, de 13 de abril.

[10] Art. 12.3º Llei 2/2018, de 13 de abril.  (…) La protecció cautelar derivada de l’anotació preventiva cessarà quan es produeixi la seva caducitat. Es demanarà un informe preceptiu a l’Administració Local en el termini de 10 dies. Consultar Art. 14.3º en quant al efectes de l’anotació preventiva al Catàleg d’Espais i Itineraris de Memòria i Reconeixement Democràtics.