Memòria històrica i reconeixement democràtic (part II)

AD 33/2018

ABSTRACT:

El present article constitueix la segona part d’una doble publicació en la qual s’analitza a fons la Llei 2/2018, de 13 d’abril de Memòria i Reconeixement Democràtic de les Illes Balears, identificant el contingut del dret a la reparació i al reconeixement de les persones que patiren les conseqüències de la repressió viscuda durant la Guerra Civil i la dictadura franquista  a les Illes Balears, així com les garanties de no repetició i el règim sancionador de les accions contràries a la memòria i reconeixement democràtic.

PARAULES CLAU:

  • Dret al reconeixement i reparació
  • Tutela de la memòria democràtica
  • Garanties de no repetició
  • Actes contraris a la memòria democràtica
  • Règim sancionador

Benvolgut lector/a

Arran de la primera publicació Memòria Històrica i Reconeixement Democràtic (part I) i xerrant amb alguns amics t’he de confessar que vaig arribar a posar en dubte la utilitat de les mesures d’aquesta llei i en general del moviment memorialista.

Així que em vaig demanar: ¿Quina diferència hi ha entre reconèixer a les víctimes, promoure conferències, estudis i censos, habilitar espais i retirar elements de commemoració que reflecteixen l’horror de la Guerra Civil i de la repressió del règim franquista i no fer-ho?

La resposta -així, amb to “borde” a jo mateix- va ser: la mateixa que hi ha entre una habitació amb llum i una sense.

Seguint el camí traçat a Memòria Històrica i Reconeixement Democràtic (part I), avui comentam el contingut del dret a la reparació i reconeixement de les víctimes, les garanties de no repetició i les conseqüències del seu incompliment.

Reconeixement i reparació

-Accions i mesures-

  1. Elaboració d’estudis, publicacions i jornades[1]      
  2. Foment de la participació d’organitzacions que es van aprofitar dels treballs forçats.
  3. Certificat de reparació i reconeixement personal[2] que servirà per acreditar la condició de víctima davant qualsevol administració per accedir a ajudes estatals.
  4. Reconeixement de la condició de titulars d’interessos legítims a les associacions de víctimes i a les entitats memorialistes.
  5. Cada 29 d’octubre, data de record de l’inici del moviment preautonomista, l’Administració impulsarà actes de reconeixement i homenatge per recordar i reivindicar els valors democràtics i la lluita per la llibertat.

-Reparació jurídica-

Declaració d’il·legalitat dels tribunals i procediments instruïts a les Illes Balears durant la Guerra Civil i la Dictadura fins al 1978.

Nul·litat de ple dret de les resolucions:

  • Penals, civils i administratives dictades per raons polítiques.
  • Dictades pels Tribunals Populars i pel Règim Franquista.
  • Dels Consells de Guerra.
  • Dels Tribunals de Responsabilitats Polítiques.
  • Del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
  • Del Tribunal d’Ordre Públic.
  • D’expedients de depuració del magisteri.

Tutela de la memòria democràtica

La tutela es preveu en dues variants:

  • Preventiva: identificació i sanció d’actes contraris a la memòria democràtica i privació d’ajudes.
  • Correctora: retirada dels elements d’exaltació de valors contraris a la democràcia.

 -Actes contraris a la memòria democràtica-

Es declaren contraris a la memòria democràtica la commemoració, exaltació o enaltiment de la revolta militar, del franquisme o de les organitzacions que hi van participar, mitjançant:

  1. Exhibició pública d’escuts, insígnies i plaques commemoratives o altres mencions.
  2. Celebració pública d’actes o homenatges amb tal finalitat.
  3. Promoció o concessió de distincions o reconeixements premiant la participació.

-Retirada d’elements contraris a la memòria democràtica –

És necessari diferenciar entre espais de titularitat estatal als quals s’aplica la Llei 52/2007, de 26 de desembre (a favor dels que patiren persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura) i la resta d’espais als quals correspon l’aplicació de la llei autonòmica que estam analitzant.  

  1. Retirada d’elements ubicats a espais de titularitat estatal

La llei nacional preveu senzillament la privació de subvencions i ajudes tant als poders públics com als particulars que es neguin a retirar les plaques, escuts i emblemes. Ara bé, si una vegada privats de les subvencions es segueixen mantenint aquests elements la resposta no va -en principi- més enllà, a diferència de la llei balear on si es preveuen sancions.

No obstant, com apunta el Magistrat Emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martin Pallín[3], és cert que la negativa de les administracions pot originar responsabilitat penal per acordar o dictar resolucions arbitràries o contraries a la llei o per desobediència en cas d’incompliment reiterat de l’ordre de retirada. I en el cas d’incompliment de particulars la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú deixa oberta la possibilitat d’execució subsidiària forçosa a costa de l’obligat.

  1. Retirada d’elements no ubicats a espais de titularitat estatal

Es crearà un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han de ser retirats, serà públic i es podrà consultar a la web.

 Control de compliment

A l’informe anual de seguiment s’informarà sobre el compliment de la retirada o eliminació dels elements contraris a la memòria democràtica.

Qui és responsable de la retirada?

Elements situats a:

  • Espais públics: institucions o ens públics titulars.
  • Espais privats amb projecció a espai o ús públic: titulats privats.

Quines conseqüències té l’incompliment de l’ordre de retirada?

La conselleria de Cultura iniciarà d’ofici el procediment per a la retirada. La resolució que acordi la retirada fixarà el termini màxim per a realitzar-la i serà executiva, sense perjudici dels recursos que es puguin interposar.

Es donarà audiència als interessats per termini màxim de 15 dies, la resolució que posi fi al procediment ha de dictar-se i notificar-se en màxim 3 mesos a partir de la data d’acord. Passat aquest termini caduca el procediment.

Transcorregut el termini assenyalat a l’ordre de retirada l’Administració podrà efectuar la retirada de forma subsidiària.

-Anul·lació de distincions-

L’Administració revisarà i anul·larà les distincions, nomenaments, títols i altres formes de reconeixement de les persones que participaren en el bàndol colpista o en la repressió durant la Guerra Civil i la Dictadura. Es realitzaran diligencies que ho assegurin i les certificacions seran públiques i es transmetran al Govern Central.

-Privació d’ajudes i subvencions públiques-

  1. El Govern de les Illes Balears no subvencionarà, bonificarà o prestarà ajudes a[4]:
  • Persones sancionades per actes contraris a la memòria democràtica.
  • Activitats que atemptin, encoratgin o tolerin pràctiques contràries a la memòria democràtica.
  1. Pèrdua o reintegrament de la subvenció: Les bases de les convocatòries d’ajudes públiques hauran d’incloure aquest supòsit que serà d’aplicació quan l’ajuda es destini a actes o finalitats contràries a la llei.

Garanties de no repetició

  1. Investigació científica i divulgació: projectes d’investigació en els quals podran participar tot tipus d’interessats: universitaris, centres de professors, entitats memorialistes, associacions de víctimes, etc.
  2. Actuacions en l’ensenyament no universitari:
  • Ensenyament: La Conselleria d’Educació promourà la incorporació de continguts i d’activitats sobre la memòria democràtica a Educació Secundaria Obligatòria, Batxiller i Ensenyament de Persones Adultes.
  • Reforç de les eines conceptuals i metodològiques: La Conselleria d’Educació incorporarà als plans de formació del professorat l’actualització científica, didàctica i pedagògica pel tractament escolar de la memòria democràtica.

Règim sancionador

Què es sanciona?

La realització d’accions u omissions doloses o imprudents que suposin un incompliment de les obligacions d’aquesta llei.

Qui pot denunciar? 

Qualsevol persona. A més les autoritats que tinguin coneixement d’actuacions que puguin constituir una infracció d’aquesta llei estan obligades a posar-ho en coneixement de la Conselleria de Cultura. 

A qui?

Autors: persones físiques o jurídiques que per acció u omissió  incompleixin les obligacions.

Responsables solidaris: persones que hagin ordenat o cooperat de forma necessària en l’incompliment.

-Infraccions i sancions-[5]

 Lleus

de 200 a 2.000 € *(i)

 Greus

de 2.001 a 10.000 € *(ii) 

Molt greus

de 10.001 a 150.000 € *(iii)

Impedir la visita pública als espais de memòria democràtica.

Incomplir la prohibició d’exhibició pública d’elements commemoratius o d’exaltació.

Causar danys als elements o mobiliari dels espais de memòria democràtica.

Fer cas omís a l’obertura dels arxius previstos.

Manifestacions o exhibicions d’apologia de representants públics i personal funcionarial.

Incomplir l’ordre de retirada d’elements commemoratius o d’exaltació.

Incompliments i prohibicions contràries a la llei, no previstos com a infraccions greus o molt greus.

Incomplir el deure de manteniment o dificultar la gestió dels espais de memòria democràtica.

Realització d’obres o altres intervencions en un espai de memòria democràtica sense autorització.

__

Dues o més infraccions lleus dins el termini d’un any.

Dues o més infraccions greus dins el termini d’un any.

* A més de la sanció econòmica, atenent la gravetat i repercussió dels fets, es podrà aplicar una sanció accessòria:

  • Pèrdua del dret a obtenir subvencions, bonificacions i ajudes públiques per un termini màxim de (i) 2 anys, (ii) 3 anys i (iii) 5 anys.
  • Reintegrament total o parcial de la subvenció concedida.

 

Att. Lluc Pol Bonnín, de l’equip d’Adefinitivas

Palma, 28 de mayo de 2018


[1]http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=3311097&coduo=2390427&lang=es

[2] El Certificat de reparació i reconeixement personal tindrà el contingut previst a l’art. 4 de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.

[3]  MARTIN PALLÍN, José Antonio: “Eliminación de los símbolos y monumentos de la Dictadura”, pàg. 81.

http://ccfib.mcu.es/patrimonio/docs/MC/IPHE/PatrimonioCulturalE/N1/09_PCE1_Eliminacion_simbolos.pdf

[4] D.F. 1ª Llei 2/2018, de 13 de abril. Es modifica l’article 10 de la Llei 2/2005, de 28 de desembre, de subvencions de les Illes Balears per introduir la  prohibició per esdevenir beneficiari.

[5] D.A. 5ª Llei 2/2018, de 13 de abril:L’exercici de la potestat sancionadora es durà a terme d’acord amb la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic”.

Un comentario en “Memòria històrica i reconeixement democràtic (part II)”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s