Documento pdf. disponible en castellano
AD 41/2018
ABSTRACT:
El present article constitueix una anàlisi de la primera Llei d’Entitats del Tercer Sector Social de les Illes Balears, on s’identifiquen els principis d’actuació en el Tercer Sector Social i la naturalesa, requisits i funcions de les entitats qui pertanyen, així com els requisits per a la seva col·laboració amb el Sector Públic.
PARAULES CLAU:
- Entitats del Tercer Sector Social (ETTS)
- Solidaritat i justícia
- Intervenció social
- Corresponsabilitat
- Diàleg civil i democràcia participativa
Que pretén la Llei?
- Crear un marc normatiu autonòmic per les Entitats del Tercer Sector Social (ETSS).
- Fomentar les ETSS, mitjançant l’estratègia de promoció del Tercer Sector Social, convocatòria de subvencions, accions de formació, patrocini i suport tècnic, incentius fiscals, etc.
- Interrelació entre el sector públic i les ETSS en la prestació de serveis d’interès general, intervenció social i polítiques de responsabilitat pública.
Principis d’actuació de les ETSS
- Participació social: tant en activitats internes com en els serveis a tercers. El sector públic impulsarà jornades i espais de participació ciutadana en l’àmbit d’intervenció social.
- Solidaritat i justícia: promouran la formació, professionalització i el treball remunerat en els serveis de voluntarietat i ajuda mútua. Apostant per l’atenció a les persones amb dificultats per accedir als sistemes de responsabilitat pública, per tal d’atendre les seves necessitats bàsiques i la seva inclusió.
- Responsabilitat pública i corresponsabilitat en la inclusió social: juntament amb el sector públic han d’actuar per garantir l’exercici efectiu dels drets socials i fomentar l’accés al treball, habitatge, serveis socials, educació i salut, desenvolupant sistemes de responsabilitat pública.
- Diàleg civil i democràcia participativa: el sector públic donarà veu a les ETSS en tots els àmbits d’actuació administrativa i, en l’àmbit de polítiques socials es mantindrà una comunicació habitual i oberta mitjançant taules de diàleg i participació en els òrgans consultius.
- Cooperació Sector públic i ETSS: junts han de promoure les condicions necessàries per fer efectiva la col·laboració en activitats de responsabilitat pública i d’interès general.
- Transversalitat en les actuacions d’inclusió social: promoció d’accions per tal què les intervencions polítiques de qualsevol àmbit tinguin en compte les necessitats i demandes de persones en situació d’exclusió, desprotecció, discapacitat o dependència.
- Responsabilitat Social Corporativa: han d’adoptar els principis de RSC, entre d’altres: transparència interna, respecte mediambiental i compliment de legislació de prevenció de riscos laborals.
Quines entitats són ETSS?
Objecte social:
Entitats d’iniciativa social i privada, que en relació a persones o col·lectius que es trobin en situació de vulnerabilitat, exclusió, desprotecció, discapacitat i/o dependència, tinguin per objecte social:
- La inclusió socio-laboral i l’exercici efectiu dels seus drets.
- La prestació d’activitats o serveis en l’àmbit social, laboral, educatiu, sanitari o qualsevol altre transversal que afecti a les citades persones.
Per les ETSS la prestació de serveis no és un fi en si mateix, sinó un medi per a la consecució de l’objectiu de plena igualtat i inclusió en la resta de la ciutadania.
Requisits:
- Sense ànim de lucre: Redistribució integra dels beneficis en l’objecte social
- Acció voluntària: la base social són persones voluntàries, sòcies o representants d’òrgans socials que actuen sense contraprestació.
- Activitat a les Illes Balears: l’actuació és centra total o parcialment a les Illes Balears, amb independència de la localització del domicili social o fiscal.
- Forma jurídica: associacions, fundacions, organitzacions religioses, entitats singulars[1], cooperatives d’iniciativa social sense ànim de lucre i, de forma excepcional, altres formes jurídiques[2].
- Iniciativa privada: institucionalment independents de l’administració, autogovernades, sense participació d’empreses mercantils i, en el seu cas, amb una participació de l’administració no superior al 50%.
- Participatives: organització democràtica i amb mecanismes per donar veu a les persones a les quals es dirigeix al seu objecte.
- Formació i coneixement: comparteixen coneixement i fomenten la cooperació entre elles, podent formar part de xarxes de tercer sector[3]
A què es dediquen les ETSS?
Activitats d’intervenció social
Serveis socials i activitats d’inserció i formació en l’àmbit laboral, d’habitatge, educatiu, sanitari, judicial i cultural.
Activitats socials d’interès general
- Sensibilització, denuncia, participació en l’elaboració o modificació normativa, interlocució amb el sector públic i els agents socials.
- Promoció i articulació de la solidaritat organitzada, participació ciutadana, voluntariat, ajuda mútua i associacionisme.
- Detecció de necessitats, investigació i innovació.
- Provisió de serveis de responsabilitat pública, així com d’activitats i projectes privats d’intervenció.
Cens d’ETSS
Es crearà un Cens Públic d’Organitzacions del Tercer Sector Social de Balears, integrat en el Registre General d’entitats d’Iniciativa Social.
Les organitzacions interessades en la inscripció hauran de complir els requisits assenyalats per ser ETSS –que s’acreditaran als estatuts o a l’acta fundacional i en la memòria d’activitats anuals– a més hauran de presentar una declaració responsable del compliment de les obligacions i de l’estatut del voluntari previstos a la Llei del voluntariat de les Illes Balears (arts. 7 a 14).
Participació ciutadana: ETSS i Sector Públic
Diàleg ciutadà: és configura com el procés formal d’interlocució entre el Sector Públic i les ETSS a nivell executiu i reglamentari, ha de ser permanent, operatiu i bidireccional.
Les ETSS tenen dret a participar orientant, impulsant i avaluant totes les fases de les polítiques i iniciatives socials que els afectin, així com participant en grups de treball pel disseny i elaboració d’aquestes.
Interlocutors: Xarxes del Tercer Sector Social i sector públic
- Autonòmic: Consell de Serveis Socials de les Illes Balears
- Insular: Departaments de Serveis Socials dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera
- Local: Ajuntaments i altres òrgans municipals.
Participació en el Consell Econòmic i Social de Balears (CES): les ETSS tenen dret a designar dues persones representants de ple dret en dit consell.
El CES és un òrgan reconegut a l’Estatut d’Autonomia[4], compost per grups de representació dels distints sectors econòmics (organitzacions empresarials, sindicats, sectors agrari i pesquer, economia social, consumidors i usuaris, UIB, medi ambient i experts economistes, sociòlegs i ambientòlegs).
Aquest òrgan va ser suspès el 2012, i així ha seguit durant més de cinc anys, però recentment ha tornat a l’activitat. Tant de bo es doti de recursos suficients i torni a tenir el pes que es mereix, perquè planteja unes funcions i composició molt interessants. Ara bé, per això cal apostar decididament per la seva funció i, sens dubte, renovar la seva imatge. Aquí teniu la web.
Com es materialitza la col·laboració sector públic – ETSS?
Mitjançant convenis i acords marc previstos a la Llei de Serveis Socials de les Illes Balears (arts. 89 i 90), així com per el règim de concert diferenciat que es pugui crear a tal efecte.
Obligacions de les ETSS que col·laboren amb el sector públic
Les administracions verificaran, de forma periòdica, el compliment de les obligacions previstes i el seu incompliment podrà suposar la rescissió de la col·laboració entre ETSS i sector públic.
Les principals obligacions són:
- Condicions dignes pels treballadors i voluntaris.
- Foment de la contractació i integració de persones en procés d’inserció socio-laboral, amb discapacitat i en risc d’exclusió social.
- Transparència econòmica, rendiment de comptes intern i extern cap a l’Administració. Aprovació de comptes anuals i auditoria externa.
- Decisions i organització democràtica, amb participació interna i externa de les persones destinatàries dels serveis.
- Consideració social, ambiental, econòmica i amb perspectiva de gènere de la seva activitat.
- Foment de la millora continua de la capacitat tècnica, d’organització i d’actuació.
- Compliment de la normativa de protecció de dades de caràcter personal.
Att. Lluc Pol Bonnín, de l’equip d’Adefinitivas
Palma, 25 de junio de 2018
[1] RD 415/1996, d’1 de març, pel qual s’estableixen les normes d’ordenació de la Creu Roja Espanyola; o en el RD 358/1991, de 15 de març, pel qual es reordena l’Organització Nacional de Cecs Espanyola.
[2] Formes jurídiques alienes al tercer sector, però dedicades al objecte social propi de les ETSS, quan els seus òrgans de govern estiguin participats exclusivament per ETSS o bé en una proporció no superior al 50% per l’administració. Especialment les empreses d’inserció social inscrites al corresponent registre, les cooperatives d’acció social sense ànim de lucre i centres especials d’ocupació d’imprescindibilitat social per persones amb discapacitat i sense ànim de lucre. (Art. 4 Llei 3/2018, 29 de maig, del Tercer Sector Social)
[3] Entitats legalment constituïdes fruit de l’acord d’un conjunt d’organitzacions a les que representa, així com també les organitzacions d’intervenció directa del Tercer Sector representatives d’un determinat col·lectiu, quan no existeixi una altra xarxa representativa del col·lectiu en el territori d’actuació. (Art. 5 Llei 3/2018, 29 de maig, del Tercer Sector Social)
[4] Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, art. 78:
- El Consell Econòmic i Social de les Illes Balears és l’òrgan col·legiat de participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta en matèria econòmica i social.
- Una llei del Parlament n’ha de regular la composició, la designació dels membres, l’organització i les funcions.
